|
|
|
¿Què és el Budisme?
El Budisme es pot considerar avui dia tant una religió, com una filosofia de vida representada en les experiències i ensenyaments de la seva figura primordial: Siddhartha Gautama, més conegut per tots, com el Buda Shakyamuni o el Buda Històric.
A més, el terme Buda (traduït seria: el Despert, l'Il·luminat) és un nom honorífic que també es pot aplicar a qui ha aconseguit un complet despertar espiritual.
A més, el terme Buda (traduït seria: el Despert, l'Il·luminat) és un nom honorífic que també es pot aplicar a qui ha aconseguit un complet despertar espiritual.
|
Malgrat el dissentiment de l'any exacte en el qual va néixer, es podria declarar que ho va fer aproximadament l'any 563 A.E.C., en uns preciosos jardins que actualment corresponen a la zona de Lumbini, territori de Nepal.
Va néixer en una família noble. El seu pare, Suddhodana, era el rei del Regne de Shakya i pertanyia a un llinatge molt antic i pur anomenat els Gautames; pertanyien al mateix temps a la casta real dels guerrers o l'anomenada Kshatriya. La seva mare, la reina Mahamaya, va morir set dies després del seu naixement. La germana d'aquesta va ocupar el seu lloc i al costat del rei Suddhodhana el van criar en un absolut i ostentós ambient de luxes. El seu pare volia que fos el seu successor i desitjava costi el que costi allunyar-li del camí religiós per a no distreure-li cap al futur tron del Regne de Shakya. |
|
Siddharta Gautama va demostrar tenir un gran talent per a totes aquelles disciplines adquirint un agut intel·lecte, força i gran poder físic. Va culminar el seu estatus casant-se amb la seva cosina Yasodhara a l'edat de setze anys i continuant satisfent-se de tots els plaers del món.
Segons la profecia dels importants bramans d'aquella època, Gautama seria o un gran rei o un gran líder espiritual però el seu pare el continuava mantenint protegit en el seu palau alimentant el seu luxós camí cap al tron i el distreia d'una veritat incòmoda per al seu futur.
No trigaria a adonar-se de la realitat quan va començar a realitzar sortides furtives fora del palau. Acompanyat pel seu escorta es van produir les anomenades Quatre Trobades.
Primer es va trobar amb un malalt, més tard amb un home vell enfrontant-se a la veritat de la vellesa. En una altra ocasió va poder contemplar un cadàver i finalment va parlar amb un asceta que li va suggerir el camí que havia de prendre cap a la renúncia de falsa felicitat material.
Siddharta Gautama no coneixia cap d'aquests aspectes i va quedar profundament marcat pel sofriment que veia en la gent i el que, tard o d'hora, sofriria ell també.
A l'edat de vint-i-nou anys i després de donar-li un fill al seu pare amb la princesa Yasodhara, va abandonar sense consentiment el seu palau i es va convertir en un errant; un iogui sense sostre que va arribar practicar l'ascetisme extrem amb diversos mestres durant tres llargs i sofridors anys.
En adonar-se que aquesta doctrina no li procurava la Il·luminació, va abandonar l'ascetisme entre crítiques dels seus cinc companys i es va dedicar de cor a la meditació.
Després de durs i continus esforços, una nit de lluna plena de l'any 528 A.E.C., es va asseure a meditar sota els peus d'una gran figuera i va jurar que no s'aixecaria fins a haver trobat el que buscava. Tenia trenta-cinc anys quan succeiria l'esdeveniment més important de tota la seva vida.
Ben entrada la nit, va irrompre en un estat molt intens de meditació i a mesura que avançava en el més profund de la foscor de la ment, la llum acudia en el seu auxili permetent-li veure amb claredat el camí cap a la salvació.
Segons la profecia dels importants bramans d'aquella època, Gautama seria o un gran rei o un gran líder espiritual però el seu pare el continuava mantenint protegit en el seu palau alimentant el seu luxós camí cap al tron i el distreia d'una veritat incòmoda per al seu futur.
No trigaria a adonar-se de la realitat quan va començar a realitzar sortides furtives fora del palau. Acompanyat pel seu escorta es van produir les anomenades Quatre Trobades.
Primer es va trobar amb un malalt, més tard amb un home vell enfrontant-se a la veritat de la vellesa. En una altra ocasió va poder contemplar un cadàver i finalment va parlar amb un asceta que li va suggerir el camí que havia de prendre cap a la renúncia de falsa felicitat material.
Siddharta Gautama no coneixia cap d'aquests aspectes i va quedar profundament marcat pel sofriment que veia en la gent i el que, tard o d'hora, sofriria ell també.
A l'edat de vint-i-nou anys i després de donar-li un fill al seu pare amb la princesa Yasodhara, va abandonar sense consentiment el seu palau i es va convertir en un errant; un iogui sense sostre que va arribar practicar l'ascetisme extrem amb diversos mestres durant tres llargs i sofridors anys.
En adonar-se que aquesta doctrina no li procurava la Il·luminació, va abandonar l'ascetisme entre crítiques dels seus cinc companys i es va dedicar de cor a la meditació.
Després de durs i continus esforços, una nit de lluna plena de l'any 528 A.E.C., es va asseure a meditar sota els peus d'una gran figuera i va jurar que no s'aixecaria fins a haver trobat el que buscava. Tenia trenta-cinc anys quan succeiria l'esdeveniment més important de tota la seva vida.
Ben entrada la nit, va irrompre en un estat molt intens de meditació i a mesura que avançava en el més profund de la foscor de la ment, la llum acudia en el seu auxili permetent-li veure amb claredat el camí cap a la salvació.
Primerament li va ser atorgat el coneixement de les seves vides anteriors, més tard va ser proveït de la visió divina i finalment, en despuntar l'alba, va entrar en el saber omniscient quedant totalment il·luminat per la veritat. Va despertar complet de saviesa i ja s'havia convertit en el que, més endavant, el batejarien com Buda. L'arbre en el qual es va il·luminar passaria a dir-se Bodhi i la ciutat on estava, Gaya, es rebatejaria com BodhGaya; un dels quatre llocs sagrats del Budisme.
Al principi dubtava si havia de predicar la veritat però va acabar decidint-se i va exposar el seu primer sermó en l'actual ciutat sagrada de Sarnath.
Envoltat dels seus cinc antics companys ascetes que el van rebre de manera freda, va poder dilucidar la seva experiència i duent-se a terme un missatge tan simple, ple de compassió, amor i saviesa, els ensenyaments de Siddhartha Gautama van començar a créixer amb una rapidesa sorprenent.
Al principi dubtava si havia de predicar la veritat però va acabar decidint-se i va exposar el seu primer sermó en l'actual ciutat sagrada de Sarnath.
Envoltat dels seus cinc antics companys ascetes que el van rebre de manera freda, va poder dilucidar la seva experiència i duent-se a terme un missatge tan simple, ple de compassió, amor i saviesa, els ensenyaments de Siddhartha Gautama van començar a créixer amb una rapidesa sorprenent.
Durant quaranta-cinc anys, el Buda Gautama juntament amb els seus deixebles i companys (la sangha), es va dedicar a ensenyar el camí que ell havia descobert cap al despertar espiritual i l'alliberament dels renaixements.
A l'edat de vuitanta anys i després d'haver dedicat tota la seva vida a l'altruisme, la compassió i ensenyament de les seves experiències, el Buda va avisar als seus deixebles que es trobaven davant d'ell, que el seu final arribaria aviat.
A l'edat de vuitanta anys i després d'haver dedicat tota la seva vida a l'altruisme, la compassió i ensenyament de les seves experiències, el Buda va avisar als seus deixebles que es trobaven davant d'ell, que el seu final arribaria aviat.
|
En un bosc molt prop de l'actual i sagrada ciutat de Kushinagar, Siddhartha Gautama va entrar en el paranirvana sota una profunda meditació i va abandonar el seu cos deixant unes últimes paraules: “Tot és perible, esforceu-vos per la salvació.” Set dies més tard de la seva mort, el Buda Històric va ser incinerat i repartides les seves cendres amb els seus deixebles més pròxims. L'amor i la compassió que sentien cap al seu mestre i els seus grans ensenyaments, al costat de l'evolució sociocultural de diferents àrees geogràfiques i l'intent de consolidar i estructurar els seus ensenyaments, van fer que s’originés i s'anés consolidant amb el pas del temps, la qual cosa avui es coneix com a Budisme. |
El Budisme comparteix una visió ambivalent d'aquest, perquè es pot considerar una religió no-teista per posseir una cosmologia determinada amb un sofisticat i profund estudi sobre la ment (com va dir el Buda Gautama: “La ment és tot, en el que penses, et converteixes”), per tenir també regles monàstiques i per mantenir uns certs paràmetres comuns a les religions en general; però al mateix temps, és també una filosofia de vida i experiència per a aquells que no segueixen el seu enfocament monàstic i religiós.
Principals Enfocs
Després de ser la filosofia de vida oficial de l'Índia durant més de 800 anys i expandir-se a molts països més d'Àsia, el Budisme va començar a ramificar-se en diferents vessants, sensibilitats o enfocaments arran de diferents concilis entre budistes, per a debatre els ensenyaments de Buda.
Es podrien dividir en tres grans enfocaments:
Budisme Theravada o Hinayana: Es fonamenta en els orígens del Budisme. Theravada significa La Doctrina dels Antics. És l'escola més antiga i conservadora. Destaca per la seva màxima senzillesa i la seva cerca individual de l'alliberament per falta d'una visió més àmplia; un dels motius pel qual també se'n diu petit vehicle (Hinayana) del Budisme.
Es podrien dividir en tres grans enfocaments:
Budisme Theravada o Hinayana: Es fonamenta en els orígens del Budisme. Theravada significa La Doctrina dels Antics. És l'escola més antiga i conservadora. Destaca per la seva màxima senzillesa i la seva cerca individual de l'alliberament per falta d'una visió més àmplia; un dels motius pel qual també se'n diu petit vehicle (Hinayana) del Budisme.
Budisme Mahayana: Fundat més tard en el Segle I. Mahayana significa gran vehicle. Recalca per això a basar totes les seves accions en el benefici de tots els éssers utilitzant la sàvia compassió altruista com a eina preferida i fonamentant-se en els Sutras, d'aquí ve que a vegades, se l'anomena també com Sutrayana
Budismo Vajrayana: És anomenat moltes vegades com a vehicle del diamant. També conegut com a Budisme Tàntric (exempt de les pràctiques sexuals del tantrisme Vama Marga de l'Hinduisme), és una extensió o particularitat del Mahayana i adopta moltes més tècniques que l'anterior, especialment iogues, aprofundint a fons en el Budisme. Se l’anomena molts cops Tantrayana (ús de tantres) o Mantrayana (ús de mantres), distingint-se així del Sutrayana.
D'aquests tres grans enfocaments, neixen nombroses escoles, tendències, llinatges i tipus de Budisme, mantenint els seus principals ensenyaments i principis. Per exemple, amb un cert assentament al Japó i la Xina (tenint en compte que existeixen altres àrees geogràfiques, com Corea -des d'on passa al Japó-, Vietnam, etc., que també tenen particulars escoles budistes), per ser els més representatius:
La Xina:
Tien-tai: Basada en el Sutra del Lotus.
Ornament de Flors: Basada en l'anterior Sutra conegut com Hua-ien.
Paraula Veritable: que sobreviu al Japó com l'escola Shingon.
Terra Pura: Basada en els Sutres de la terra de la benaurança que al Japó dóna peu al desenvolupament de les escoles Jodo i Jodo Shinshu.
Meditació: anomenada C’h´an a la Xina i Zen (estils Rinzai i Soto) al Japó, estan molt influenciats pels Sutras: Exposició de Vimalakirti, Perfecció de la Saviesa i Descens a Lanka.
El Japó:
A més de les esmentades anteriorment (Zen i Foto Shinshu), cal destacar l'escola Nichiren, basada en el Sutra del Lotus.
La Xina:
Tien-tai: Basada en el Sutra del Lotus.
Ornament de Flors: Basada en l'anterior Sutra conegut com Hua-ien.
Paraula Veritable: que sobreviu al Japó com l'escola Shingon.
Terra Pura: Basada en els Sutres de la terra de la benaurança que al Japó dóna peu al desenvolupament de les escoles Jodo i Jodo Shinshu.
Meditació: anomenada C’h´an a la Xina i Zen (estils Rinzai i Soto) al Japó, estan molt influenciats pels Sutras: Exposició de Vimalakirti, Perfecció de la Saviesa i Descens a Lanka.
El Japó:
A més de les esmentades anteriorment (Zen i Foto Shinshu), cal destacar l'escola Nichiren, basada en el Sutra del Lotus.
Cronologia
268-239 abans de l'Era Comuna: Regnat del Rei Asoka com a gran protector i mecenes del Budisme que envia als primers budistes a Sri-Lanka sobre el 246 abans de l'Era Comuna.
Segle I abans de l'Era Comuna: S'escriuen per primera vegada els ensenyaments budistes.
100 abans de l'Era Comuna a 100 de l'Era Comuna: Sorgiment del Budisme Mahayana.
78-101 de l'Era Comuna: Regnat del Rei Kanishka, gràcies al qual el budisme s'estén per Àsia central.
Segle I: el Budisme arriba a la Xina per primera vegada.
520: El primer Patriarca Zen Bodhidharma arriba a la Xina.
538: El Budisme arriba al Japó des de Corea.
Segles VII i VIII: El Budisme Vajrayana s'estableix en Tibet.
Segles XI a XIV: S'estableix el Budisme Theravada al sud-est asiàtic.
1199: Es destrueix la universitat del Nalanda i desapareix pràcticament el budisme de l'Índia.
Segle XIII: S'estableixen al Japó el Budisme Zen, el Nichiren i el de la Terra Pura.
1832: Comença l'expansió del Budisme a occident.
A partir de 1950: Es fa créixer l'expansió del Budisme Vajrayana per occident.
1956: Celebració dels 2500 anys del Budislme.5583-483 abans de l'Era Comuna: Vida del Buda Shakhyamuni (segons el Theravada 624-544).
El Dharma
El significat aproximat de Dharma és llei natural i en el context específic del Budisme, és el conjunt de tots els ensenyaments i pràctiques que donen com a resultat un mètode per a arribar a la Il·luminació. Un mètode que Buda va mostrar com un camí per a la completa realització espiritual i alliberament permanent del sofriment i les seves causes. Les bases inicials per a la comprensió del Dharma i d'aquest camí, són conegudes com Les Quatre Nobles Veritats i El Noble Camí Òctuple.
S’ha d’entendre primerament, que el sofriment al qual fa referència el Budisme, no sols és el del pla físic, sinó molt especialment, el que produeix en la nostra ment la constant i profunda insatisfacció.
Las bases iniciales para la comprensión del Dharma y de este camino, son conocidas como Las Cuatro Nobles Verdades y El Noble Camino Óctuple.
Les Quatre Nobles Veritats:
L'existència del sofriment. La causa del sofriment. El cessament del sofriment. El camí o mètode per al cessament del sofriment.
El Noble Camí Òctuple:
Com a Camí perquè cessi el sofriment, tenint en compte que l'accepció correcte no ho fa només en un enfocament ètic o moral sinó molt especialment en el just i harmònic equilibri, el qual, amb l'aplicació dinàmica del Camí, permet aconseguir l'alliberament d'aquest sofriment o insatisfacció:
Punt de vista correcte. Intenció correcta. Parla o paraula correcta. Acció correcta. Manera de vida correcte. Esforç correcte. Atenció correcta. Concentració correcta.
S’ha d’entendre primerament, que el sofriment al qual fa referència el Budisme, no sols és el del pla físic, sinó molt especialment, el que produeix en la nostra ment la constant i profunda insatisfacció.
Las bases iniciales para la comprensión del Dharma y de este camino, son conocidas como Las Cuatro Nobles Verdades y El Noble Camino Óctuple.
Les Quatre Nobles Veritats:
L'existència del sofriment. La causa del sofriment. El cessament del sofriment. El camí o mètode per al cessament del sofriment.
El Noble Camí Òctuple:
Com a Camí perquè cessi el sofriment, tenint en compte que l'accepció correcte no ho fa només en un enfocament ètic o moral sinó molt especialment en el just i harmònic equilibri, el qual, amb l'aplicació dinàmica del Camí, permet aconseguir l'alliberament d'aquest sofriment o insatisfacció:
Punt de vista correcte. Intenció correcta. Parla o paraula correcta. Acció correcta. Manera de vida correcte. Esforç correcte. Atenció correcta. Concentració correcta.
La Compassió
S'ha observat sempre i sobretot a Sa Santedat El Dalai Lama, destacar per damunt uns altres termes, un molt budista: la Compassió, manifestada a través de la proximitat i la calidesa.
En general, tot ésser humà posseeix una necessitat i anhel bàsics què són deixar de patir i tractar de ser feliç.
La Compassió en el Budisme és un dels determinants més importants per a aconseguir aquesta felicitat veritable, sense confondre-la amb la simple pena o llàstima. És l'essència del camí del Dharma i en gran manera, en qualsevol mena de pràctica budista, el factor clau per a aconseguir la completa Il·luminació.
A més, és la magnífica i impecable manera de relacionar-se amb un mateix i amb els altres. Sempre va associada amb un altre aspecte no menys important, que és la Saviesa. Sense una, no es pot aplicar l'altra correctament. Són com les dues cames que necessitem per a poder caminar. La Saviesa és la reguladora de la Compassió; i la Compassió, la vida essencial de la pròpia Saviesa.
En el Budisme Vajrayana, tots dos aspectes estan representats en múltiples símbols de la iconografia i diferents instruments cerimonials, com per exemple, el Dorje (tib.: Ceptre-diamant) i la Ghanta (tib.: Campana).
En general, tot ésser humà posseeix una necessitat i anhel bàsics què són deixar de patir i tractar de ser feliç.
La Compassió en el Budisme és un dels determinants més importants per a aconseguir aquesta felicitat veritable, sense confondre-la amb la simple pena o llàstima. És l'essència del camí del Dharma i en gran manera, en qualsevol mena de pràctica budista, el factor clau per a aconseguir la completa Il·luminació.
A més, és la magnífica i impecable manera de relacionar-se amb un mateix i amb els altres. Sempre va associada amb un altre aspecte no menys important, que és la Saviesa. Sense una, no es pot aplicar l'altra correctament. Són com les dues cames que necessitem per a poder caminar. La Saviesa és la reguladora de la Compassió; i la Compassió, la vida essencial de la pròpia Saviesa.
En el Budisme Vajrayana, tots dos aspectes estan representats en múltiples símbols de la iconografia i diferents instruments cerimonials, com per exemple, el Dorje (tib.: Ceptre-diamant) i la Ghanta (tib.: Campana).
La Meditació
La pràctica budista per excel·lència. Encara que el significat bàsic per a la paraula meditació és cultiu de la ment, s'hauria d'entendre com un procés, un instrument o eina a diferents fases o nivells, que es desenvolupen i enfoquen en un estat diferent a “deixar la ment en blanc” o pensar de manera “discursiva” i reflexionar de manera convencional.
La majoria de persones que no estan familiaritzades amb la meditació, tendeixen a adoptar un concepte erroni o parcial del que realment és.
Molts creuen que només és una forma addicional de relaxació. No és només això. Uns altres pensen que és un mètode per a concentrar-se i activar més l'atenció, sent més eficients en les nostres activitats quotidianes o laborals. No és només això. Uns altres també pensen que és un simple i relaxant procés de visualitzacions. No és només això. També hi ha els qui pensen, que és alguna cosa així com provocar un estat de tràngol o fins i tot realitzar una espècie de viatge.
La majoria de persones que no estan familiaritzades amb la meditació, tendeixen a adoptar un concepte erroni o parcial del que realment és.
Molts creuen que només és una forma addicional de relaxació. No és només això. Uns altres pensen que és un mètode per a concentrar-se i activar més l'atenció, sent més eficients en les nostres activitats quotidianes o laborals. No és només això. Uns altres també pensen que és un simple i relaxant procés de visualitzacions. No és només això. També hi ha els qui pensen, que és alguna cosa així com provocar un estat de tràngol o fins i tot realitzar una espècie de viatge.
La seva infinitat de beneficis, ja es comencen a notar ben aviat: entre ells, hi ha la concentració, serenitat, autoconeixement i sobretot, l'experimentació d'una pau mental que comporta inicialment a un estat de felicitat interna.
Quan s'aprofundeix en la meditació i s'estabilitzen certs processos meditatius, s'experimenta i assimila de manera individual el que intel·lectualment o racionalment entenem del Dharma, tenint un veritable progrés espiritual.
Existeixen infinitat d'enfocaments o tipus de meditació però, en el context del Budisme, englobant tant el Hinayana com el Mahayana-Vajrayana es podrien descriure en tres etapes, enteses com una seqüència progressiva en la seva unicitat:
Shine (Samatha en sànscrit):
Calma la ment de manera natural que, com a conseqüència d'això, orienta la nostra consciència cap a una expansió de la nostra perspectiva. També com a conseqüència d'aquesta calma mental, es van dissipant les nostres emocions negatives o pertorbadores.
Lhaktong (Vipasyana en sànscrit):
És un tipus de meditació que en tibetà sol traduir-se com a visió profunda. Existeixen dos enfocaments:
La meditació analítica que s'analitza la ment, el present i tot el que succeeix en l'instant, portant l'atenció conscient a l'experiència del seu estat natural.
La meditació-transmissió de la ment directa: el Mestre presenta de manera experiencial i no conceptual, la ment tal qual és i el meditador la percep així en un instant.
Mahamudra / Dzogchen / Ati Yoga:
Com a conseqüència de les dues anteriors fases meditatives, la seva simplicitat i naturalitat és tan extrema, que resulta realment difícil la seva correcta pràctica, perquè requereix d'una gran experiència i maduració en les etapes de Shine i Lhaktong. S'estabilitza la meditació i aquesta no requereix de la volició activa del practicant, ni de l'esforç intervencionista del propi meditador.
Cada fase i procés meditatiu, requereix tota una sèrie d'indicacions pràctiques i instruccions per part d'un Mestre qualificat, tant en la posició del cos, com la respiració i l'actitud adequada, abans, durant i després de la seva pràctica; encara que l'ingredient principal de tot això sigui, com es diu abans, la genuïna i profunda Compassió
Quan s'aprofundeix en la meditació i s'estabilitzen certs processos meditatius, s'experimenta i assimila de manera individual el que intel·lectualment o racionalment entenem del Dharma, tenint un veritable progrés espiritual.
Existeixen infinitat d'enfocaments o tipus de meditació però, en el context del Budisme, englobant tant el Hinayana com el Mahayana-Vajrayana es podrien descriure en tres etapes, enteses com una seqüència progressiva en la seva unicitat:
Shine (Samatha en sànscrit):
Calma la ment de manera natural que, com a conseqüència d'això, orienta la nostra consciència cap a una expansió de la nostra perspectiva. També com a conseqüència d'aquesta calma mental, es van dissipant les nostres emocions negatives o pertorbadores.
Lhaktong (Vipasyana en sànscrit):
És un tipus de meditació que en tibetà sol traduir-se com a visió profunda. Existeixen dos enfocaments:
La meditació analítica que s'analitza la ment, el present i tot el que succeeix en l'instant, portant l'atenció conscient a l'experiència del seu estat natural.
La meditació-transmissió de la ment directa: el Mestre presenta de manera experiencial i no conceptual, la ment tal qual és i el meditador la percep així en un instant.
Mahamudra / Dzogchen / Ati Yoga:
Com a conseqüència de les dues anteriors fases meditatives, la seva simplicitat i naturalitat és tan extrema, que resulta realment difícil la seva correcta pràctica, perquè requereix d'una gran experiència i maduració en les etapes de Shine i Lhaktong. S'estabilitza la meditació i aquesta no requereix de la volició activa del practicant, ni de l'esforç intervencionista del propi meditador.
Cada fase i procés meditatiu, requereix tota una sèrie d'indicacions pràctiques i instruccions per part d'un Mestre qualificat, tant en la posició del cos, com la respiració i l'actitud adequada, abans, durant i després de la seva pràctica; encara que l'ingredient principal de tot això sigui, com es diu abans, la genuïna i profunda Compassió
El Mantra
L'origen de la paraula mantra es refereix a so o grup de paraules; en aquest cas so sagrat, que poden posseir o no un significat literal.
La seva repetició constant i rítmica o la seva pronunciació en veu alta i vibrant (també es poden repetir internament, en silenci), pot tenir efectes a nivell físic en relació a certs tipus de glàndules, el sistema nerviós simpàtic, chakres i canals energètics subtils descrits en nombrosos iogues.
També sintonitzen un poder espiritual associat als milions de practicants i repeticions.
Tots dos aspectes poden ser de gran ajuda en la nostra pràctica meditativa i fins i tot, en certs procediments meditatius on es visualitzen diferents deïtats o manifestacions particulars de la pròpia budeitat, formant un poderós dinamitzador, al costat de molts altres aspectes de la pràctica, que poden fer arribar al practicant a experiències de la ment molt profundes.
Se solen emprar rosaris de 108 comptes i repetir nombroses vegades amb cada compte a mesura que avancem, el mantra. Poden arribar a repetir-se centenes, milers o milions de vegades, depenent de l'enfocament, procés i tipus de pràctica.
La seva repetició constant i rítmica o la seva pronunciació en veu alta i vibrant (també es poden repetir internament, en silenci), pot tenir efectes a nivell físic en relació a certs tipus de glàndules, el sistema nerviós simpàtic, chakres i canals energètics subtils descrits en nombrosos iogues.
També sintonitzen un poder espiritual associat als milions de practicants i repeticions.
Tots dos aspectes poden ser de gran ajuda en la nostra pràctica meditativa i fins i tot, en certs procediments meditatius on es visualitzen diferents deïtats o manifestacions particulars de la pròpia budeitat, formant un poderós dinamitzador, al costat de molts altres aspectes de la pràctica, que poden fer arribar al practicant a experiències de la ment molt profundes.
Se solen emprar rosaris de 108 comptes i repetir nombroses vegades amb cada compte a mesura que avancem, el mantra. Poden arribar a repetir-se centenes, milers o milions de vegades, depenent de l'enfocament, procés i tipus de pràctica.
Divinitats Budistes
|
El Budisme està mancat d'un Déu o Déus ja que és un corrent no-teista ni politeista.
Té un altre significat i concepte del que seria un déu per a qualsevol religió. Les divinitats budistes molt utilitzades en el Budisme Vajrayana són especialment, representacions específiques, relativament fàcils de reconèixer i assimilar, de les qualitats dels éssers il·luminats, de la budeitat o de la pròpia ment il·luminada. Aquestes divinitats són composicions simbòliques a vegades molt complexes, on es té en compte, la seva forma, color, mirada, abillament: textura i complements d'aquest, posició del tronc, la quantitat i posició de cames, braços, peus, cares o caps, mans, articulacions, expressions facials i el context, tant el que envolta a la figura, com el lloc (per exemple, en un paisatge determinat o en el centre d'un mandala) i altres figures que poden aparèixer en segon pla. D'aquí, que aquests reconeixement i comprensió per part del practicant, donin peu a nombroses pràctiques i mètodes que intenten sintonitzar a través d'aquesta imatge o composició simbòlica, el sentit profund i essencial de la qualitat determinada i també, l'origen últim de la citada qualitat. |
|
mudres, etc... i una profunda actitud interna i externa de respecte, sense caure en la simple idolatria o superstició.
Així, quan volem connectar i practicar la manifestació de la Compassió de la budeitat, es practica principalment amb Chenrezig; quan és la saviesa de la budeitat, es practica per exemple Manjushri; o quan és el poder de la budeitat, es practica per exemple, Vajrapani.
Existeixen cinc grans famílies o Dhyani Budes en el Budisme Vajrayana: Vairoçana, Amitabha, Akshobya, Ratnasambhava i Amoghasiddhi, d'on deriven les nombroses manifestacions en forma de divinitats al costat de tres nivells de manifestació aparentment diferents: el Dharmakaya, el Shambogakaya i el Nyrmanakaya, .
Així, quan volem connectar i practicar la manifestació de la Compassió de la budeitat, es practica principalment amb Chenrezig; quan és la saviesa de la budeitat, es practica per exemple Manjushri; o quan és el poder de la budeitat, es practica per exemple, Vajrapani.
Existeixen cinc grans famílies o Dhyani Budes en el Budisme Vajrayana: Vairoçana, Amitabha, Akshobya, Ratnasambhava i Amoghasiddhi, d'on deriven les nombroses manifestacions en forma de divinitats al costat de tres nivells de manifestació aparentment diferents: el Dharmakaya, el Shambogakaya i el Nyrmanakaya, .
Els Rituals
En el budisme en general, se solen expressar de forma cerimonial, alguns principis i ensenyaments profunds.
S'entén a l'ésser humà com l'expressió de tres conceptes diferents en tres plans diferents però complementaris: Cos, Paraula i Ment.
La pràctica cerimonial, no és la simple imitació cultural o religiosa d'una tradició, per contra, és una sofisticada metodologia on s'alineen amb un sol propòsit, l'ús de la imaginació creativa i la comprensió racional del seu significat profund (ment), la seva verbalització a través de la lectura de textos (sadhanes), procediments, cants d'oracions, música i pronunciament de mantres (paraula) i la seva gestualitat simbòlica (cos), realitzada generalment amb moviments del cos, braços, posició dels dits de les mans (mudres) o l'ús d'instruments que simbolitzen diferents qualitats de la budeitat, com el Dorje (tib.: Ceptre-diamant) o la Ghanta (tib.: Campana).
El propòsit de tot això és focalitzar a través de tots els mitjans possibles en un espai i temps determinats, tota la nostra atenció conscient, portant-la a transcendir al propi procediment cerimonial i experimentar la naturalesa il·limitada de la ment.
L'energia i benediccions generades i associades a tot això, fan del Budisme Vajrayana un sistema molt especial i extremadament eficaç de progrés, en el gairebé sempre difícil camí espiritual
S'entén a l'ésser humà com l'expressió de tres conceptes diferents en tres plans diferents però complementaris: Cos, Paraula i Ment.
La pràctica cerimonial, no és la simple imitació cultural o religiosa d'una tradició, per contra, és una sofisticada metodologia on s'alineen amb un sol propòsit, l'ús de la imaginació creativa i la comprensió racional del seu significat profund (ment), la seva verbalització a través de la lectura de textos (sadhanes), procediments, cants d'oracions, música i pronunciament de mantres (paraula) i la seva gestualitat simbòlica (cos), realitzada generalment amb moviments del cos, braços, posició dels dits de les mans (mudres) o l'ús d'instruments que simbolitzen diferents qualitats de la budeitat, com el Dorje (tib.: Ceptre-diamant) o la Ghanta (tib.: Campana).
El propòsit de tot això és focalitzar a través de tots els mitjans possibles en un espai i temps determinats, tota la nostra atenció conscient, portant-la a transcendir al propi procediment cerimonial i experimentar la naturalesa il·limitada de la ment.
L'energia i benediccions generades i associades a tot això, fan del Budisme Vajrayana un sistema molt especial i extremadament eficaç de progrés, en el gairebé sempre difícil camí espiritual
El resultat és una major connexió amb l'experiència directa de la ment i en conseqüència, l'augment de la motivació, compassió, saviesa, disciplina, voluntat i entusiasme per a poder seguir endavant.
El Karma
Karma significa acció i correspon al fet que tota acció comporta una reacció. És la llei natural de les causes i efectes.
Tot pensament, paraula o acte tindrà com a conseqüència un resultat en major o menor mesura percebut. D'aquesta manera es classifiquen en els seus tres tipus:
Karma d'accions mentals, verbals i físiques. També cal tenir en compte, el Karma individual, el col·lectiu i especialment, la interacció de tots dos i la influència que aquesta interacció també provoca.
Tot pensament, paraula o acte tindrà com a conseqüència un resultat en major o menor mesura percebut. D'aquesta manera es classifiquen en els seus tres tipus:
Karma d'accions mentals, verbals i físiques. També cal tenir en compte, el Karma individual, el col·lectiu i especialment, la interacció de tots dos i la influència que aquesta interacció també provoca.
La forma en la qual un és i configura la seva personalitat i consciència ve determinada pel resultat d'accions i predisposicions passades, tant en anteriors vides com en la present, començant des de l'inici del naixement marcant les tendències.
No existeix dolent o bon Karma. L'efecte que produeix el Karma en les nostres vides, el traduïm en bo si ens beneficia o en dolent si ens perjudica.
Se sol pensar equivocadament que la Llei del Karma és alguna cosa així com una retribució divina, governada per algú que premia o castiga per les bones o males accions; i no és el més encertat. En el Budisme, al no haver-hi la creença d'un administrador universal que manegi aquest menester, es té la certesa que cadascun és l'únic responsable dels seus actes passats, presents i el que seran en un futur.
Moltes vegades un no entén per què succeeixen certs successos i tendeix a creure que és fruit de quelcom aliè a la seva vida. És difícil arribar a assimilar un mateix i de manera imparcial que absolutament tot succeeix per alguna causa; però com va dir el Buda Històric: “Tot el que som és el resultat del que hem pensat”.
Existeixen també tres tipus de reaccions per a cada acció: bones, dolentes i neutres. I és que en aquestes conclusions es resumeixen en el principi de l'essència de l'ètica budista: la motivació.
Cal aclarir també, que el Budisme no tracta amb termes de bo o dolent, sinó d'accions amb motivacions positives o negatives a l'hora d'acostar-se o allunyar-se a la Il·luminació. La voluntat positiva basada en la generositat, amor i altruisme produeix resultats positius. La voluntat negativa inspirada en l'odi, la cobdícia o la ignorància manté a un apegat en el Samsara allunyant-li del despertar espiritual.
Com s'ha dit i simplificant-ho, es pot ser bona persona en aquesta vida i no comprendre o estranyar-se en veure els esdeveniments que succeeixen o situacions que un viu perquè, possiblement, s'arrosseguen actituds negatives importants d'altres vides i això hagi provocat romandre una altra vegada en la mateixa situació.
No existeix dolent o bon Karma. L'efecte que produeix el Karma en les nostres vides, el traduïm en bo si ens beneficia o en dolent si ens perjudica.
Se sol pensar equivocadament que la Llei del Karma és alguna cosa així com una retribució divina, governada per algú que premia o castiga per les bones o males accions; i no és el més encertat. En el Budisme, al no haver-hi la creença d'un administrador universal que manegi aquest menester, es té la certesa que cadascun és l'únic responsable dels seus actes passats, presents i el que seran en un futur.
Moltes vegades un no entén per què succeeixen certs successos i tendeix a creure que és fruit de quelcom aliè a la seva vida. És difícil arribar a assimilar un mateix i de manera imparcial que absolutament tot succeeix per alguna causa; però com va dir el Buda Històric: “Tot el que som és el resultat del que hem pensat”.
Existeixen també tres tipus de reaccions per a cada acció: bones, dolentes i neutres. I és que en aquestes conclusions es resumeixen en el principi de l'essència de l'ètica budista: la motivació.
Cal aclarir també, que el Budisme no tracta amb termes de bo o dolent, sinó d'accions amb motivacions positives o negatives a l'hora d'acostar-se o allunyar-se a la Il·luminació. La voluntat positiva basada en la generositat, amor i altruisme produeix resultats positius. La voluntat negativa inspirada en l'odi, la cobdícia o la ignorància manté a un apegat en el Samsara allunyant-li del despertar espiritual.
Com s'ha dit i simplificant-ho, es pot ser bona persona en aquesta vida i no comprendre o estranyar-se en veure els esdeveniments que succeeixen o situacions que un viu perquè, possiblement, s'arrosseguen actituds negatives importants d'altres vides i això hagi provocat romandre una altra vegada en la mateixa situació.
En el Budisme es creu que tots els éssers posseeixen un potencial il·limitat per a purificar tot el negatiu, inclusivament el Karma d'efectes que s'han acumulat.
L'experiència de moltíssims mestres al llarg de la història, relata que és possible alliberar-se del Karma d'efectes negatius en la vida present i conseqüentment, despertar espiritualment, trencar amb els cicles successius del Samsara i així, il·luminar-se.
Existeixen molts mètodes per a eliminar la càrrega negativa emmagatzemada i alguns d'aquests són les oracions, postracions, meditacions o recitació de mantres; encara que el més important per a qualsevol practicant budista, és desenvolupar l'amor i la compassió cap a tots els éssers utilitzant la saviesa a l'hora d'actuar
L'experiència de moltíssims mestres al llarg de la història, relata que és possible alliberar-se del Karma d'efectes negatius en la vida present i conseqüentment, despertar espiritualment, trencar amb els cicles successius del Samsara i així, il·luminar-se.
Existeixen molts mètodes per a eliminar la càrrega negativa emmagatzemada i alguns d'aquests són les oracions, postracions, meditacions o recitació de mantres; encara que el més important per a qualsevol practicant budista, és desenvolupar l'amor i la compassió cap a tots els éssers utilitzant la saviesa a l'hora d'actuar
El Renaixement
|
Aquest és el terme que els budistes prefereixen considerar. La paraula reencarnació pertany a l'Hinduisme ja que afirma que existeix una ànima perdurable que transmigra en el moment de la mort i el Buda Gautama va aclarir explícitament que no va trobar tal ànima; per això, per a continuar respectant els seus ensenyaments, la paraula que es prefereix usar és: Renaixement.
D'acord amb el Budisme, quan el cos físic mor, la ment, o millor dit, la consciència més subtil, se separa d'ell. En vida, la consciència és modelada i condicionada per les tendències kàrmiques que la persona ha acumulat al llarg d'incomptables existències i en deixar el cos en el moment de la mort, aquesta consciència porta amb si aquestes predisposicions. Durant el procés de defunció, la ment sobrevé una pèrdua de facultats que comporta a un estat semblant al de quedar-se adormit; que després és retirat a un lloc de repòs. Passat algun temps, succeeix una espècie de despertar que, al principi, la persona no s'adona que ha mort encara que més endavant, certes experiències li revelen el que ha succeït. Segons els textos sagrats, a partir d'aquest moment s'inicia un període de 49 dies en un conegut estat anomenat Bard; el punt intermedi entre la vida i la mort. És una existència purament mental, la consciència no té sinó un cos molt subtil creat il·lusòriament. És un estat en el qual la ment més ordinària cerca amb anhela trobar un nou cos físic per a reafirmar la seva vida. És aquí quan el karma actua més que mai i cerca i intenta lligar-se a una situació que coincideixi amb un estat kàrmic semblança a la seva vida anterior. |
Segons el Budisme, no tots reneixen en cossos humans. Depèn del Karma acumulat d'algunes consciències, condueix a aquestes a altres plans d'existència o millor dit, altres regnes; que per als budistes, es divideixen en les Sis Destinacions o Regnes: el dels deves o déus, el dels asura o semidéus, l'humà, el dels animals, el dels pretes o esperits famolencs i el dels dimonis o narakes, equivalent a l'infern.
És possible que un ésser humà hagi passat per tots aquests regnes depenent de les seves accions i els resultats d'aquestes per a anar canviat d'existències.
Entre la immensa cultura tibetana que ha anat creixent amb el pas del temps des de fa milers d'anys, existeix un mític i importantíssim text anomenat El Llibre Tibetà dels Morts (Bard Tödol), on s'explica més extensament el concepte de Renaixement.
És possible que un ésser humà hagi passat per tots aquests regnes depenent de les seves accions i els resultats d'aquestes per a anar canviat d'existències.
Entre la immensa cultura tibetana que ha anat creixent amb el pas del temps des de fa milers d'anys, existeix un mític i importantíssim text anomenat El Llibre Tibetà dels Morts (Bard Tödol), on s'explica més extensament el concepte de Renaixement.
La Il·luminació
El terme Il·luminació, equivalent a consciència desperta i plena lucidesa, s'ha arribat a utilitzar en tants contextos diferents, sense una clara comprensió d'aquest, que fins i tot en alguns casos, s'arriba a utilitzar de manera despectiva.
La Il·luminació, no correspon només a un enfocament d'una tradició religiosa, sinó que posseeix una dimensió profundament espiritual i universal que indica o apunta a un estat de la ment plenament desenvolupat.
Més que descriure el que és, dins de l'enfocament pedagògic budista, es posa més èmfasi no en la seva definició, sinó en el que no és, amb la fi que l'ego i les seves projeccions, no adquireixin el concepte definit com a objecte a aconseguir, imitar i mantenir, perpetuant l'egoisme i l'egocentrisme.
La Il·luminació, no correspon només a un enfocament d'una tradició religiosa, sinó que posseeix una dimensió profundament espiritual i universal que indica o apunta a un estat de la ment plenament desenvolupat.
Més que descriure el que és, dins de l'enfocament pedagògic budista, es posa més èmfasi no en la seva definició, sinó en el que no és, amb la fi que l'ego i les seves projeccions, no adquireixin el concepte definit com a objecte a aconseguir, imitar i mantenir, perpetuant l'egoisme i l'egocentrisme.
En tot cas, quan es descobreix a través de les nombroses pràctiques budistes, la impostura de l'ego en el qual ens assentem i creiem, sorgeix amb independència d'aquest, un estat de la ment natural, il·limitat i lliure, no condicionat i per tant, alliberat de la ignorància, de totes les projeccions de l'ego en el qual hem cregut i al qual hem entronitzat en el centre de la nostra vida, el Karma que es genera i per tant, del sofriment i les seves causes.
Un estat que va més enllà de l'afirmació o la negació de l'existència de l'ego, els seus sistemes de control, projecció i domini del sentit d'un mateix i de la vida i on aquest, no ha de ser eliminat o convertit en l'enemic a batre.
És llavors, quan es pot arribar a experimentar, més enllà de tota dualitat subjecte-objecte, la genuïna Felicitat, l'esplendorosa Compassió i la profunda Saviesa.
Un estat que va més enllà de l'afirmació o la negació de l'existència de l'ego, els seus sistemes de control, projecció i domini del sentit d'un mateix i de la vida i on aquest, no ha de ser eliminat o convertit en l'enemic a batre.
És llavors, quan es pot arribar a experimentar, més enllà de tota dualitat subjecte-objecte, la genuïna Felicitat, l'esplendorosa Compassió i la profunda Saviesa.
